Finalitzo les meves aportacions al fòrum tot i no haver conclòs encara les pràctiques al Zumzeig. Tot i això, aprofito per actualitzar altres tasques que he pogut desenvolupar dins l’àrea de comunicació del cinema i fer una petita valoració de l’experiència i dels aprenentatges adquirits.

Quinzenalment s’envia la newsletter de la programació a les sòcies i subscriptores mitjançant e-mail màrqueting, a través de la plataforma Mailchimp. A partir d’una plantilla predeterminada, seguint l’estètica de la web i amb el calendari de la programació com a base, he pogut redactar diversos textos relacionats amb les novetats i les sessions especials, així com fer l’edició i la curadoria de les imatges que les acompanyen. En aquest aspecte vaig rebre valoracions molt positives, fet que ha resultat especialment encoratjador, sobretot tenint en compte la dificultat de mantenir un to concret i definit mentre s’intenta deixar volar la imaginació i donar llibertat a les paraules per deixar-hi una empremta personal.

També he pogut participar activament aportant idees en un projecte de revitalització de l’espai Bistrot, a través de la gestió cultural de l’espai mitjançant una sèrie d’activitats, recepcions de grups adscrits i altres accions que busquen reapropiar-se de l’espai com a lloc comunitari i cooperatiu per al barri de Sants-Montjuïc.

Destaco especialment la professionalitat del Zumzeig a l’hora d’acollir les estudiants en pràctiques, ja que moltes empreses cauen en l’error d’infantilitzar-les sense donar-los l’oportunitat d’assumir responsabilitats reals. M’he sentit ben acollit, acompanyat i corregit quan ha calgut.

Les meves tasques han estat clarament definides des del primer moment. A mesura que passaven els dies, s’anava afegint de manera esglaonada nova informació i noves tasques a la checklist, fet que m’ha permès processar millor la informació, ja que sol ser l’aspecte més aclaparador durant els primers dies en una feina nova. He pogut conèixer de prop les formes d’organització de la comunicació d’un centre gestionat per les seves treballadores, una experiència que m’ha resultat especialment enriquidora. Tot i que ja tenia algunes idees clares sobre aquestes formes organitzatives, cada cop veig més clar orientar la meva vida laboral cap a models que posin en valor aquests aspectes clau.

Puc afirmar que s’han complert totes les meves expectatives pel que fa a les tasques realitzades, ja que he pogut tant aprofundir en coneixements bàsics previs de Photoshop i Mailchimp com conèixer altres eines de gestió de continguts web, com Meta Business o Metricool. A més, he pogut aplicar i gaudir d’altres coneixements relacionats amb la crítica cinematogràfica i la gestió audiovisual adquirits durant els meus estudis previs. Finalment, i ja de manera més informal, com a cinèfil empedernit que sóc, he pogut gaudir enormement de l’oportunitat de treballar in situ en un espai tan emblemàtic com el Zumzeig.

Com a proposta de millora, únicament considero que caldria reforçar la comunicació o la informació que es facilita a les empreses, o bé clarificar millor els períodes viables per dur a terme l’estada de pràctiques. En aquest sentit, tinc una sensació agredolça, ja que no he pogut, ni podréplasmar plenament tots els aprenentatges de les pràctiques en finalitzar-les el dia 28 de febrer, un període en terra de ningú, atès que tampoc haurien pogut estar adscrites al segon semestre.

Així doncs, dono per conclòs aquest espai de comunicació!

Després de poder començar l’estada de pràctiques el passat dia 5 de gener i d’haver realitzat ja prop de les primeres 30 hores de feina, us faré una aproximació de les activitats que desenvolupo dins la cooperativa.

Actualment, la tasca que duc a terme al cinema se centra en l’actualització de la pàgina web i les xarxes socials del Zumzeig, una feina que es podria englobar dins l’àrea de comunicació cultural. Comparteixo diàriament l’espai amb l’Anna, la coordinadora de comunicació del centre, qui, a través d’eines com Trello o documents compartits, ens traspassa la planificació setmanal i quinzenal a desenvolupar, tant a mi que m’encarrego de produir els textos, com a una altra companya que està cursant les pràctiques de disseny gràfic, qui produeix les imatges, i per tant treballem constantment mà a mà.

Pel que fa a la web, el cinema presenta una estètica i un to molt definits. En aquest cas, m’encarrego d’actualitzar la pàgina web creant les fitxes dels films, categoritzats segons Estrenes, Paral·leles, Infantil, Experimental i Festivals. Després de repassar Pressbooks a la recerca d’informació i la sinopsi que aporta la distribuïdora, creo la fitxa tècnica, escric un resum atractiu per al públic, escullo i faig una petita curadoria de les imatges seleccionades que acompanyaran el text i, finalment, programo la sessió i les entrades segons el calendari.

D’altra banda, utilitzo la plataforma Meta Business per programar les publicacions a Instagram i Facebook. Des de les portades de les pel·lícules més senzilles amb la sinopsi, fins a clips acompanyats d’algun fragment d’entrevista als directors o crítiques, i fins i tot petits textos de resum de la programació a Instagram.

Finalment, també faig ús de la plataforma Metricool per a la programació de Bluesky, on cada dia es comparteix la programació diària amb un missatge curt i de to amable.

Tot i que podria semblar (i ho és) una tasca mecànica i repetitiva, tinc la sort que m’agrada molt, ja que he estat usuària de la seva oferta cultural i cinematogràfica, i valoro especialment les estones dedicades a llegir sinopsis, revistes especialitzades i escollir les crítiques que aniran a les publicacions. D’aquesta manera, sento que puc aportar la meva visió dins d’una estètica i un branding tan concret i definit com els del Zumzeig.

Des del primer moment, l’Anna m’ha donat molta confiança i llibertat a l’hora de poder escriure textos atractius per a publicar, fent-me sentir molt còmode a l’espai.

Així doncs, podria dir que les primeres impressions són molt bones, tant pel que fa a la feina a fer com a la professionalitat del centre de pràctiques.

Els recursos per la professionalització en l’àmbit cultural que es proposen a l’assignatura ens dibuixen un àmbit ampli i molt divers per tots nosaltres que ens iniciem a la professió: des d’eines pràctiques orientades a la cerca de treball o la mateixa gestió i planificació, textos més reflexius, altres més normatius que ens plantegen com hauria de ser el nostre exercici professional dins el sector, etc. Tanmateix, si posem aquests recursos en diàleg amb la realitat del sector es crea una tensió entre l’ideal de la professionalització i les condicions estructurals en la que es desenvolupa. Una tensió que travessa bona part del treball cultural i artístic actualment i que no es pot ignorar a l’hora de reflexionar sobre la professió.

L’article de Victoria Ateca i Anna Villarroya (¿Cómo son las condiciones laborales y de vida de los artistas y profesionales de la cultura?) resulta revelador i terrorífic a parts iguals. A partir d’una enquesta realitzada a més de 1300 professionals del sector cultural el 2022 determina la condició estructural de la precarietat, àmpliament compartida al sector. Només el 5% dels professionals considera que la societat percep la seva labor com a essencial. Aquesta falta de reconeixement simbòlic ve de la mà de la precarietat material, ja que quasi el 60% declara ingressos mensuals inferiors als 1500 €. Aquestes dades s’agreugen quan el 80% declara el total desconeixement social de les irregularitats i la fragilitat de les seves condicions laborals.

Podríem continuar sumant dades igual d’alarmants, com la dificultat per desconnectar del treball, la pressió, la falta de conciliació de la vida personal… Però la situació més crítica es viu en el sector més jove, on en concentren els nivells màxims d’inestabilitat econòmica, irregularitats i major propensió en abandonar el camp. L’escenari es dibuixa aleshores resulta una pel·lícula de terror psicològic en què la professionalització es dona en unes condicions totalment fràgils.

Davant d’aquesta realitat, el Codi Deontològic de la Federació Estatal d’associacions de Gestors Culturals proposa un marc normatiu exigent i, fins i tot, en molts aspectes desitjables:

(…)

2. Aplicar los criterios de flexibilidad, creatividad, sostenibilidad y espíritu de riesgo y
una actitud proactiva para desarrollar la capacidad de un pensamiento global y
aumentar nuestro capital intelectual.
3. Esforzarse en la actualización de conocimientos y formación continua, de la
normativa técnica y de legislación necesaria para el ejercicio de la profesión.
4. Procurar el desarrollo de actividades de innovación, investigación, evaluación
continua del trabajo, comunicando y compartiendo sus experiencias y resultados.
5. Mantener una actitud crítica y reflexiva permanente hacia la propia actuación
profesional, garantizando un constante perfeccionamiento en todas sus actividades
profesionales.
6. Aplicar sus conocimientos y experiencia profesional para lograr la máxima eficacia,
eficiencia y diligencia, utilizando los recursos disponibles de acuerdo a las
necesidades de los usuarios.
7. Defender la libertad de práctica profesional ante posibles presiones de intereses
ajenos a los objetivos propios de la profesión. La práctica de la gestión cultural debe
llevarse a cabo sin interferencias ni amenazas a la libertad e independencia
profesionales.
8. Desarrollar su actividad con objetividad, sin arbitrariedades, con rigor y veracidad.
Evitando toda actividad que pueda perjudicar su integridad profesional o la equidad
necesaria para actuar o evaluar.
9. Abstenerse de realizar cualquier actividad que pueda generar un conflicto de
intereses entre la actividad profesional y la privada.

(…)

En aquests principis es configura la imatge d’un gestor cultural performant un agent autònom, ètic, responsable i capaç de prendre decisions lliures i fonamentades.Pero, veient aquestes dues realitats, la pregunta sorgeix de manera inevitable, fins a quin punt és just, o inclús viable, exigir aquest nivell d’excel·lència professional en un sector que no garanteix condicions laborals dignes? Com sostenir una pràctica crítica quan la supervivència econòmica depèn d’unes condicions inestables?

Fa uns mesos, a les III Jornades d’estudis Culturals de la UOC, en concret com a part de la taula de debat sobre Treball cultural, participació i desigualtat vaig descobrir la idea de salari emocional i vull recuperar-lo lligat a aquestes dades. El salari emocional es podria definir com la satisfacció simbòlica de poder treballar en allò que ens agrada; un sentiment de pertinença a un projecte. Aquesta idea funciona com un mecanisme de compensació que ens permet tolerar i normalitzar unes condicions laborals precàries.

La problemàtica real no és que el treball cultural tingui una dimensió vocacional sinó que aquesta sovint és utilitzada per justificar l’autoexplotació i el salari emocional imposat pot arribar a reforçar la idea que la passió ha de substituir el salari real.

Des de la perspectiva que intento donar, els recursos de professionalització no es poden entendre només com a eines tècniques o codis per poder fer-nos un lloc al sector. Professionalitzar la cultura implica també poder qüestionar les estructures precàries i reconèixer que l’ètica professional no pot recaure únicament sobre la responsabilitat individual de les professionals. En cas contrari, existeix el risc que els codis deontològics funcionin com a dispositius d’autoexigència en contextos en què encara manquen garanties bàsiques.

Aquesta reflexió connecta directament amb la cultura com a dret universal i no només com a producte. Pensar la professionalització des d’aquesta òptica implica assumir que no pot haver-hi projectes culturals realment transformadors sense unes condicions dignes darrere. També suposa entendre la gestió cultural no només com una pràctica tècnica sinó com un posicionament polític i ètic.

Fonts consultades:

Ateca, V., & Villarroya, A. (2023). En memoria de Victoria Ateca: Condicions laborals i vida dels professionals de la cultura a Espanya. Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea; Universitat de Barcelona.

Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales. Código deontológico de la gestión cultural (s. d.). Documentos programáticos de la FEAGC.

GAME Research. (2025, 13–14 de novembre). Seminario de Estudios Culturales III: Cultura o barbarie. Tensiones en torno a la cultura en el siglo XXI [Seminari]. Universitat Oberta de Catalunya. https://gameresearch.uoc.edu/seminario-de-estudios-culturales-iii/ gameresearch.uoc.edu

González León, P., Candil Moreno, D., & Perdomo Munar, J. D. (2025). Cuando (no) compensa el salario emocional: precariedad y justificación en trabajadores de las industrias culturales y creativas [Ponència]. I Congreso Internacional de formación permanente sobre Antropología, Sociología y Trabajo Social. https://ciasts.congreso.info/ponencia/cuando-no-compensa-el-salario-emocional-precariedad-y-justificacion-en-trabajadores-de-las-industrias-culturales-y-creativas/ ciasts.congreso.info

Què és el Zumzeig?

El Zumzeig és un cinema independent localitzat al districte de Sants-Montjuïc. Es materialitza en el seu espai físic a través d’una petita sala de cinema i un bistrot. Aquests conformen un espai acollidor i polivalent que vol incidir en la tradició cooperativista i associativa de la zona.

Es conforma com una cooperativa de proximitat i sense ànim de lucre i tenen com a principal missió l’activisme cultural per la via del cinema independent. La seva programació es distancia totalment de les grans produccions i els blockbusters que trobem als cinemes comercials. Dins el seu espai es visualitzen propostes polítiques i invisibilitzades per les produccions de gran pressupost.

És un espai també obert a l’estrena i presentació de films, trobades de cineastes, debats, alguns formats més experimentals, així com participant en diversos festivals de cinema i curtmetratges.

El Zumzeig es mou a través dels valors participatius, la igualtat, transparència i responsabilitat social, així com les activitats de proximitat i les xarxes d’intercooperació cultural del barri.

Història, evolució i funcionament intern

El cinema es crea originàriament l’any 2013 a través de l’impuls de Stéphane Bernatas Chassaigne, juntament amb Guillaume Mariès i David Dorado; que van demarcar l’objectiu d’aportar una proposta d’exhibició cinematogràfica alternativa dins la perifèria de la indústria. A través d’aquesta vocació activista de la qual l’havien dotat, la sala es va convertir en un espai reconegut per la comunitat cinèfila a causa de la qualitat en les seves projeccions i el seu compromís polític.

Amb la voluntat d’ampliar el seu impacte social els fundadors van realitzar un pas al costat per tal de contribuir a la democratització gestora de l’espai. A través d’una campanya de micromecenatge totalment exitosa, la cessió de l’espai i un nou equip conformat de 7 persones; neix el novembre del 2016 el model cooperatiu actual.

El zumzeig té una base social molt àmplia que fa possible la seva tasca. Actualment, compten amb més de 500 amigues del cinema, 24 sòcies col·laboradores, 30 voluntàries actives en comissions; 4 sòcies treballadores i 3 treballadores contractades.

El cinema té un horari d’obertura de dilluns a diumenges, i les tasques de gestió es realitzen gràcies a la feina de 2 sòcies treballadores a jornada completa al matí, amb les quals coincidiré segons l’horari assignat, i a una treballadora a temps parcial a la tarda.

Motivacions personals

La meva motivació en realitzar les pràctiques al Zumzeig neix d’un recorregut personal i acadèmic molt vinculat a la cultura independent i a les formes alternatives de producció cultural i que neixen amb una intencionalitat específica i allunyada de la indústria hegemònica. La meva producció acadèmica ha estat vinculada a les subcultures, l’autogestió i la possibilitat de generar espais que trenquin amb les lògiques capitalistes dominants. En aquest aspecte, el Zumzeig es presenta com un espai idoni per la meva experimentació: mogut pel cooperativisme, de proximitat i sense ànim de lucre; que articula cinema i activisme.

En la meva aplicació a aquestes pràctiques, em va moure el desig d’entendre com es materialitzen, en el dia a dia, conceptes que fins ara havia treballat sobre el paper. M’interessa especialment veure com funciona la presa de decisions col·lectiva, l’organització de les tasques entre les sòcies; i quines tensions o potencialitats poden sorgir d’aquest model de gestió. Igualment, em motiva formar part d’un projecte que aposta pel cinema independent i altres propostes que sovint són marginades dels grans espais de projecció.

Finalment, del meu pas per les pràctiques espero adquirir una comprensió més profunda i realista dels processos cooperatius, aprendre eines concretes de comunicació i gestió cultural, així com poder desenvolupar una mirada més crítica i afinada sobre què significa treballar en un projecte cultural independent avui dia. En definitiva, i com ja hem comentat, connectar amb la teoria que m’ha acompanyat tants anys amb les pràctiques culturals que realment vull contribuir a transformar des de l’àmbit professional.