Publicat per

Autogestió, comunitat i cultura independent: el perquè d’una tria.

Publicat per

Autogestió, comunitat i cultura independent: el perquè d’una tria.

Què és el Zumzeig? El Zumzeig és un cinema independent localitzat al districte de Sants-Montjuïc. Es materialitza en el seu espai físic…
Què és el Zumzeig? El Zumzeig és un cinema independent localitzat al districte de Sants-Montjuïc. Es materialitza en el…

Què és el Zumzeig?

El Zumzeig és un cinema independent localitzat al districte de Sants-Montjuïc. Es materialitza en el seu espai físic a través d’una petita sala de cinema i un bistrot. Aquests conformen un espai acollidor i polivalent que vol incidir en la tradició cooperativista i associativa de la zona.

Es conforma com una cooperativa de proximitat i sense ànim de lucre i tenen com a principal missió l’activisme cultural per la via del cinema independent. La seva programació es distancia totalment de les grans produccions i els blockbusters que trobem als cinemes comercials. Dins el seu espai es visualitzen propostes polítiques i invisibilitzades per les produccions de gran pressupost.

És un espai també obert a l’estrena i presentació de films, trobades de cineastes, debats, alguns formats més experimentals, així com participant en diversos festivals de cinema i curtmetratges.

El Zumzeig es mou a través dels valors participatius, la igualtat, transparència i responsabilitat social, així com les activitats de proximitat i les xarxes d’intercooperació cultural del barri.

Història, evolució i funcionament intern

El cinema es crea originàriament l’any 2013 a través de l’impuls de Stéphane Bernatas Chassaigne, juntament amb Guillaume Mariès i David Dorado; que van demarcar l’objectiu d’aportar una proposta d’exhibició cinematogràfica alternativa dins la perifèria de la indústria. A través d’aquesta vocació activista de la qual l’havien dotat, la sala es va convertir en un espai reconegut per la comunitat cinèfila a causa de la qualitat en les seves projeccions i el seu compromís polític.

Amb la voluntat d’ampliar el seu impacte social els fundadors van realitzar un pas al costat per tal de contribuir a la democratització gestora de l’espai. A través d’una campanya de micromecenatge totalment exitosa, la cessió de l’espai i un nou equip conformat de 7 persones; neix el novembre del 2016 el model cooperatiu actual.

El zumzeig té una base social molt àmplia que fa possible la seva tasca. Actualment, compten amb més de 500 amigues del cinema, 24 sòcies col·laboradores, 30 voluntàries actives en comissions; 4 sòcies treballadores i 3 treballadores contractades.

El cinema té un horari d’obertura de dilluns a diumenges, i les tasques de gestió es realitzen gràcies a la feina de 2 sòcies treballadores a jornada completa al matí, amb les quals coincidiré segons l’horari assignat, i a una treballadora a temps parcial a la tarda.

Com es fa possible?
Imatge extreta de la web de l’entitat: https://www.zumzeigcine.coop/static/informacio/

Motivacions personals

La meva motivació en realitzar les pràctiques al Zumzeig neix d’un recorregut personal i acadèmic molt vinculat a la cultura independent i a les formes alternatives de producció cultural i que neixen amb una intencionalitat específica i allunyada de la indústria hegemònica. La meva producció acadèmica ha estat vinculada a les subcultures, l’autogestió i la possibilitat de generar espais que trenquin amb les lògiques capitalistes dominants. En aquest aspecte, el Zumzeig es presenta com un espai idoni per la meva experimentació: mogut pel cooperativisme, de proximitat i sense ànim de lucre; que articula cinema i activisme.

En la meva aplicació a aquestes pràctiques, em va moure el desig d’entendre com es materialitzen, en el dia a dia, conceptes que fins ara havia treballat sobre el paper. M’interessa especialment veure com funciona la presa de decisions col·lectiva, l’organització de les tasques entre les sòcies; i quines tensions o potencialitats poden sorgir d’aquest model de gestió. Igualment, em motiva formar part d’un projecte que aposta pel cinema independent i altres propostes que sovint són marginades dels grans espais de projecció.

Finalment, del meu pas per les pràctiques espero adquirir una comprensió més profunda i realista dels processos cooperatius, aprendre eines concretes de comunicació i gestió cultural, així com poder desenvolupar una mirada més crítica i afinada sobre què significa treballar en un projecte cultural independent avui dia. En definitiva, i com ja hem comentat, connectar amb la teoria que m’ha acompanyat tants anys amb les pràctiques culturals que realment vull contribuir a transformar des de l’àmbit professional.

Debat0el Autogestió, comunitat i cultura independent: el perquè d’una tria.

No hi ha comentaris.

Publicat per

El Codi de Bones Pràctiques de les Residències Artístiques de Teatre: una eina molt necessària per transformar el sector des de la creació.

Publicat per

El Codi de Bones Pràctiques de les Residències Artístiques de Teatre: una eina molt necessària per transformar el sector des de la creació.

Presentació del projecte de Codi de Bones Pràctiques, amb Ester Bartomeu (vicepresidenta de l’AADPC) M’agrada compartir amb vosaltres l’article que he publicat…
Presentació del projecte de Codi de Bones Pràctiques, amb Ester Bartomeu (vicepresidenta de l’AADPC) M’agrada compartir amb vosaltres l’article…

Presentació del projecte de Codi de Bones Pràctiques, amb Ester Bartomeu (vicepresidenta de l’AADPC)

M’agrada compartir amb vosaltres l’article que he publicat a la revista Entreacte al fil del desenvolupament de la meva feina des de la coordinació del Pla d’Impuls del Teatre, a través de la qual estem a punt de fer públic el 1er Codi de Bones Pràctiques de Residències Artístiques de Teatre de Catalunya.

La creació del Codi de Bones Pràctiques de les Residències Artístiques de Teatre neix d’un acord entre les entitats professionals de les arts escèniques de Catalunya i la Generalitat, amb la voluntat de millorar les condicions de treball de les artistes i de les persones que fan possible la creació escènica.

Sessions de treball sectorials col·lectives amb artistes, creadores, entitats  professionals, espais de creació, teatres i festivals.

En els darrers anys, el territori català ha viscut una proliferació d’espais de residència i de creació, resposta directa a l’augment de la demanda d’artistes que busquen temps, espai i suport per desenvolupar els seus projectes. Aquesta expansió ha posat en relleu la importància de les residències com a eixos de recerca, experimentació i xarxa, però també les desigualtats en els seus models de gestió, les condicions laborals i la relació entre artistes i espais. D’aquí la necessitat d’establir un marc compartit de referència que garanteixi uns principis mínims de dignitat, transparència, corresponsabilitat i acompanyament.

 

L’AADPC (Associació de Professionals de la Interpretació i la Direcció de Catalunya) lidera aquesta iniciativa, amb l’objectiu d’impulsar un document que no sigui una norma imposada, sinó una eina col·lectiva i ètica, fruit del diàleg entre artistes, gestores, institucions i administracions. El Codi no busca regular, sinó fomentar una cultura de la cura, la llibertat creativa i la responsabilitat compartida.

Procés de decantació de les idees principals proposades per les persones participants en els processos de co-definició del Codi col·lectius.

El procés d’elaboració, iniciat a principis de 2024, ha estat participatiu i transversal. Hi han pres part 58 persones i 33 entitats: artistes, espais i fàbriques de creació, xarxes professionals, teatres públics i privats, fires i festivals, representants institucionals, expertes legals i col·lectius diversos, incloent-hi persones en situació de vulnerabilitat o amb discapacitat. El resultat és un consens sectorial ampli que busca equilibrar la defensa dels drets de les artistes amb la realitat sovint fràgil dels espais de creació, especialment en l’àmbit territorial.

En concret, el nucli del Codi es concreta en un conjunt de principis bàsics que defineixen les condicions essencials d’una residència artística: respecte per la llibertat de creació; dignificació de les condicions laborals; equitat i diversitat en l’accés; transparència i confiança mútua; acompanyament artístic i humà; consciència del temps i els processos; hospitalitat i benestar; vincle amb el territori i els contextos comunitaris; retorn i sostenibilitat ambiental.

Planificant l’estructura del Codi i el format de participació sectorial col·lectiva amb Angela Palacios i Juliana Simoes.

El document és viu i revisable, pensat per evolucionar i incorporar progressivament noves aportacions. Més que un text, el Codi vol ser també un projecte de política cultural que contribueixi a reduir la precarietat, millorar la professionalització i oferir una eina útil per formalitzar acords i convenis entre artistes i espais. En el futur pròxim, volem que pugui servir també com a referència per a altres disciplines i, eventualment, com a marc legal per a nous convenis sectorials o criteris d’atorgament de recursos públics (subvencions…).

Amb la seva versió definitiva a punt, el futur del Codi comença ara: s’obre una nova etapa centrada en la difusió, aplicació i evolució del document. Es preveuen presentacions públiques arreu del territori i una plataforma web d’accés obert on es podran consultar i descarregar els continguts. L’objectiu és integrar aquesta mirada garantista i de cura a tots els espais de residència, grans o petits, urbans o rurals, consolidats o emergents.

Alguns de valors estructurals del Codi de Bones Pràctiques de residències artístiques de teatre i arts escèniques.

El Codi de Bones Pràctiques de les Residències Artístiques de Teatre aspira, en definitiva, a generar confiança i transformar la realitat de les residències escèniques a Catalunya, fent-les més justes, més sostenibles i més atractives per a tothom.

 

 

Debat0el El Codi de Bones Pràctiques de les Residències Artístiques de Teatre: una eina molt necessària per transformar el sector des de la creació.

No hi ha comentaris.

Publicat per

Reflexions sobre la deriva cultural actual

Publicat per

Reflexions sobre la deriva cultural actual

Imatge de Tinta Fina en una crònica sobre una roda de premsa del Primavera Sound Hola a tothom Al fil de les…
Imatge de Tinta Fina en una crònica sobre una roda de premsa del Primavera Sound Hola a tothom Al…

Imatge de Tinta Fina en una crònica sobre una roda de premsa del Primavera Sound

Hola a tothom

Al fil de les vivències professionals en cultura que està experimentant l’alumnat dels Màster de Gestió Cultural de la UOC a les seves pràctiques, i  amb l’interès en els vostres pensaments sobre l’experiència, aprofito per incloure-us un article que reflexiona sobre el treball en el sector cultural de Barcelona i Catalunya des d’una òptica propera a l’Economia Social i Solidària que em sembla especialment interessant:

Més enllà del corporativisme cultural

 

L’article ens comenta “Però, curiosament, qui parla molt sovint de sector cultural són artistes, empreses, i organitzacions d’un àmbit més local, amb una economia molt directament depenent de les administracions públiques i una realitat laboral només sostenible de forma molt discontínua en la major part dels casos”.

Com podem  abordar la transformació de la realitat laboral de la gestió cultural, és a dir, millorar-la, si no és considerant la seva realitat sovint precaritzada, mirant-la als ulls i furgant amb profunditat per buscar solucions col·lectives?

Debat0el Reflexions sobre la deriva cultural actual

No hi ha comentaris.

Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Benvinguts i benvingudes!
Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…

Hola!

Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.

Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.

L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura. 

Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.

Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!

 

Debat0el Benvinguts i benvingudes!

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.