La valoració global de l’experiència és mitja. Per una banda, cal tenir en compte els aspectes positius: he estat en un entorn alineat amb valors molt semblants als meus i he pogut conèixer persones molt valuoses, tan a nivell professional com humà, amb qui he generat un bon ambient de treball i complicitat. A més, he pogut conèixer en profunditat el funcionament intern de l’empresa, una entitat que desenvolupa una tasca molt necessària per la societat, especialment en l’àmbit de la gestió dels residus i la sensibilització ambiental.

Tanmateix, des del punt de vista formatiu, l’experiència de pràctiques considero que podria haver estat més enriquidora. Les tasques que he desenvolupat han estat principalment vinculades als punts informatius de Mataró, amb menor profunditat en els processos propis de la gestió cultural. En menor mesura, he col·laborat en la realització de la memòria per a l’Ajuntament i en la producció en directe del Mercat de segona Mà de Viladecans. Aquesta última activitat ha estat, sens dubte, una de les experiències més interessants, ja que ha englobat diferents dimensions: organització del mercat, recompte d’assistents, gestió de llistes, muntatge i desmuntatge, coordinació de la botiga, música del DJ, vermut  i logística en general. Aquesta combinació de tasques sí que m’ha permès un aprenentatge transversal aplicat. Al següent enllaç es pot veure un resum de l’esdeveniment: https://www.instagram.com/p/DRXCUWPjD3w/

Pel que fa als aspectes a millorar en un futur, considero fonamental que les funcions de l’estudiant quedin clarament definides des de l’inici, i que aquestes siguin realistes en relació amb la situació concreta en que es trobi l’empresa en aquell moment. També és important assegurar la ubicació de les pràctiques, per tal que les despeses derivades de l’activitat quedin cobertes per l’empresa, evitant que suposin un esforç addicional econòmic per a l’estudiant.

Malgrat això, considero que el balanç humà i l’experiència és positiva. Amb totes les persones hi ha hagut una bona relació, i he conegut persones amb qui m’agradaria mantenir el contacte més enllà d’aquesta etapa.

Moltes gràcies per llegir-me,

Fins aviat!

A partir de l’article publicat per RTVE sobre el nou Estatut del Becari, és evident la voluntat institucional de regular les pràctiques formatives amb més precisió per evitar situacions de precarietat i d’abús especialment pels estudiants. L’article acordat pel Ministeri de Treball i els sindicats, regula per primera vegada aspectes clau com: la limitació d’hores de pràctiques, els criteris màxims sobre els crèdits ECTS, la vinculació real de les pràctiques amb el currículum formatiu, la compensació de despeses i la cotització a la Seguretat Social, entre d’altres. A més, preveu sancions per a les empreses que incompleixin aquesta normativa.

La meva experiència de pràctiques a l’entitat Solidança, ha estat a grans trets, enriquidora i m’ha permès conèxier a gent agradable, amb aspectes positius, però també amb algunes condicions, que des d’una mirada crítica i professional es podrien millorar per tal d’afavorir l’aprenentatge ajustat als objectius acadèmics i professionals inicials.

Les tasques assignades, estaven clarament vinculades a la campanya de revalorització de residus a Mataró, amb la participació en punts informatius i als tallers, suport logístic, recollida de dades i a l’elaboració d’informes d’avaluació destinats a l’Ajuntament. Aquestes tasques s’adequaven a uns objectius formatius sobre tot orientats a la comunicació ambiental, la sostenibilitat i el coneixement del funcionament intern d’una entitat d’aquesta tipologia. Fet que respon a la meva voluntat inicial de realitzar les pràctiques a una entitat amb valors sostenibles i de divulgació científica.

Tanmateix, una part significativa de les pràctiques, especialment les setmanes centrades en els punts informatius, van resultar-me força repetitives, ja que les tasques consistien principalment a estar presencialment informant a la ciutadania, amb poca variació i amb una limitació de les funcions com a gestora cultural. En aquest sentit, la primera fase de planificació i la darrera, vinculada al Mercat de Segona Mà de Viladecans, sí que es van apropar més als aprenentatges del Màster, especialment pel que fa a l’anàlisi, producció, i avaluació dels projectes i esdeveniments.

Aquesta experiència de pràctiques m’ha conduit a una reflexió crítica: probablement hauria estat més adequat escollir una organització l’objectiu de la qual fos principalment orientat a la gestió cultural, i en segon terme, vinculat a la sostenibilitat.

En el cas de Solidança, considero que l’ordre era invers, ja que va limitar les tasques que vaig poder dur a terme en profunditat referents a la gestió cultural dels projectes. Així doncs, considero que el conveni inicial no reflectia plenament el desenvolupament real de les pràctiques. Aquesta crítica constructiva, reforça la importància de elaborar un marc formatiu i pla de treball realista amb una aplicació real dins l’empresa, així com coherents amb els estudis formatius que l’estudiant estigui cursant.

Pel que fa a les despeses de desplaçament, en un primer moment se’m va comunicar que les practiques es durien a terme a Sant Just Desvern. Setmanes abans de començar el conveni, em van informar que finalment hauria de desplaçar-me a Mataró en 18 ocasions, amb el meu vehicle particular i sense rebre cap compensació. Per això, vaig demanar que, com a mínim em paguessin la diferencia entre anar a Sant Just Desvern i anar a Mataró, i així ho van fer. Cal destacar que la resta de les altres despeses han anat íntegrament a càrrec meu. En aquest cas, s’ha incomplert la llei que estableix que les despeses de desplaçament s’han de pagar obligatòriament, i encara més tenint en compte que no se’m va informar d’aquests desplaçaments abans d’acceptar el conveni.

Finalment, vull destacar que, en finalitzar les pràctiques, se’m va oferir una oferta laboral, la qual vaig renunciar ja que les condicions laborals eren molt precàries. Aquesta condició connecta perfectament amb l’article de l’Estatut Becari, el qual exposa la necessitat de garantir condicions laborals dignes i models de contractes estables.

Hola de nou :) A continuació faré una explicació sobre el que han estat les meves pràctiques a la Fundació.

Durant la meva estada de pràctiques a la Fundació Solidança, he participat de dos projectes diferents, destacant principalment la Campanya de Mataró, la qual ha representat la principal part de les meves pràctiques i en segon lloc, el Mercat de Segona Mà de Viladecans. 

CAMPANYA DE REVALORITZACIÓ DE RESIDUS A MATARÓ

Una gran part de les meves pràctiques s’han centrat en participar en la Campanya de revalorització de residus a la ciutat de Mataró. En els punts informatius he actuat com a persona responsable de difusió, coordinant i atenent al públic mentre els artistes (Cristina i Bryan) realitzaven els tallers, garantint que el taller i el punt informatiu es desenvolupés de manera ordenada i eficient. També he donat suport logístic en la preparació dels materials necessaris, he recollit i registrat les dades de participació dels ciutadans, així com he recollit suggeriments i queixes de les activitats dutes a terme per Solidança i per l’Ajuntament.
A continuació s’adjunten diverses fotografies de l’experiència als punts informatius en diferents ubicacions:

Finalment, he elaborat un informe d’avaluació per a l’Ajuntament de Mataró, on s’ha recollit les dades estadístiques del dia a dia, la participació dels punts informatius, les propostes de queixa i millora de la ciutadania, tot amb dades quantificables.
A continuació s’adjunta una mostra del document elaborat per a l’Ajuntament:

MERCAT DE SEGONA MÀ DE VILADECANS

El Mercat de Segona Mà de Viladecans ha representat un repte significatiu per les meves pràctiques, ja que ha englobat múltiples responsabilitats i tasques com a gestora cultural. Aquest mercat, se celebra una vegada a l’any a la deixalleria de Viladecans en col·laboració amb l’Ajuntament, i ofereix a la ciutadania l’oportunitat de muntar les seves pròpies parades amb objectes reutilitzats i de segona mà. L’esdeveniment compta amb un DJ que posa música, una botiga de Solidança de roba i altres objectes inèdits, i un vermut amb menjar i begudes organitzat per l’entitat.

Durant el Festival, vaig assolir diferents competències com: preparar tot el material necessari per a l’esdeveniment (incloent taules, cadires, equips del DJ, i la disposició de menjar  i begudes, entre d’altres);  fer el control dels participants que havien reservat l’espai, donar suport a les tasques de comunicació com l’enregistrament de fotografies i vídeos per generar contingut de divulgació per a les xarxes; col·laborar en la preparació i organització del menjar. A més, també vaig col·laborar en la preparació i supervisió de les paradetes perquè l’esdeveniment es desenvolupés de manera ordenada.

Considero que participar del Mercat m’ha permès desenvolupar competències i coneixments de planificació logística, comunicació, coordinació d’equips, i gestió d’esdeveniments culturals. Personalment em va agradar molt l’experiència.
A continuació s’adjunten diverses fotografies de l‘experiència del Mercat de Segona Mà:

La planificació temporal del pla de treball ha estat la següent:

Hola a tots!

M’agradaria compartir la primera entrada a l’eina Folio, on procuraré fer una descripció de l’entitat on estic realitzant les pràctiques actualment, així com fer un repàs del seu funcionament i el context en què s’emmarca.

L’entitat on estic realitzant les pràctiques, és la Fundació Solidança, concretament a l‘àrea de medi ambient i d’educació ambiental. Solidança és una Fundació que té com a objectiu principal la inserció de persones en situació de vulnerabilitat, a través d’accions vinculades a la gestió sostenible dels residus. La Fundació compta també amb una branca d’educació ambiental potent, en la qual s’insereix el projecte CERCLE ZERO, i el meu projecte de pràctiques, des d’on es desenvolupen projectes com tallers, xerrades, fires i campanyes de sensibilització per a diversos públics. El projecte pretén utilitzar l’educació ambiental com a instrument de transformació social, amb la conceptualització del ‘’Cercle’’ com a punt de trobada d’activitats i del ‘’Zero’’ com a referència del concepte de residus zero. 

Un component fonamental del projecte, és la realització d’activitats a centres escolars. Aquest fet promou l’educació ambiental des de les primeres etapes educatives i estableix col·laboracions amb agents educatius i ambientals. A llarg termini es pretén generar un efecte multiplicador en la consciència dels ciutadans sobre la sostenibilitat i la participació activa dels joves en les pràctiques responsables amb el medi. El projecte, i en concret pel que fa als tallers, combina tècniques tradicionals amb objectius am–
bientals que integren la pràctica, la creativitat i l’educació. Entre les activitats més destacades hi ha els tallers de disseny de noves peces de roba i de reparació d’objectes domèstics, reconeixent el paper de les persones com a transmissores de coneixements de pràctiques sostenibles. A més, molts tallers es desenvolupen directament en l’espai públic urbà, fet que genera un impacte immediat en la població i fomenta la participació ciutadana posant en valor els espais oberts i exteriors com a llocs de trobada i de pràctica sostenible i cultural.

Solidança s’emmarca en el context de l’economia social i solidària a través d’accions ambientals que promouen la reducció de residus, la reutilització i la reparació a través de l’educació ambiental comunitària. A continuació s’adjunta un anàlisi DAFO del projecte amb l’objectiu de comprendre de manera global el seu context i els factors que l’afecten.

Anualment s’elbora una Memòria en la qual es recullen les dades i els objectius assolits durant els anys anteriors. A continuació s’adjunta una imtage referent a la Memòria 2024, on apareixen les actuacions, resultats i la informació resumida corresponent a l’àmbit de Cercle Zero i l’Educació Ambiental.

En la següent publicació exposaré amb més detall les tasques en les quals estaré implicada dins el projecte.

Fins aviat!